Introducció

Continent: Amèrica
Religió: Brasil és el país amb més católics del mon.
Població: 200,14 milions.
Prefixe: 055
Política: República
Governador: Michel Temer
Llengua oficial: Portugués
Estats: té 32 estats
Capital : Brasília
Moneda: Real de Brasil
Gentílici: brasiler, brasilera
Extensió: 8,511.965 Km2

Grans presonalitats: Paulo Coelho, Edson Arantes dos Nascimento (Pelé)

Musica i balls

La música dels nadius (aborigen) era molt senzilla i elemental i no representa majorment una aportació significativa en la formació del llenguatge musical brasiler. Els negres d'origen africà van arribar al Brasil en 1538, i posseïen un nivell cultural superior al dels aborígens.

La innata musicalitat del negre i el seu extraordinari sentit del ritme i de la improvisació confereixen a la música d'aquest país d'un caràcter i sabor autènticament regionals.

De la música europea, la principal aportació prové de Portugal. La cultura i el folklore del país lusità seran de vital importància en la constitució de la música brasilera.
Hi ha moltes danses populars al Brasil, però aquí només presentarem les més conegudes, que són: Axé, Capoeira, Chula, Forró, Frevo, Funk Carioca, Lambada i Samba.

L'Axé és un gènere musical que va sorgir a l'Estat de Bahia en la dècada de 1980, durant les manifestacions populars del carnaval de Salvador, que mistura Frevo pernambucà, forró, Maracatu, Reggae i Calipso, que és derivat del Reggae. La paraula "axé" és una Salutació religiosa utilitzada en el "candomblé" i en la "umbanda", que significa energia positiva.

CAPOEIRA 

La capoeira és una expressió cultural de lluita d'origen afrobrasiler i desenvolupada a Brasil, que engloba diverses facetes. La més coneguda és la faceta de l'expressió corporal. La capoeira va sorgir fa molts anys com un intent de revolució dels negres esclaus enfront del control de la colònia portuguesa al Brasil, les tècniques van començar a formar-se possiblement des de terra africana, i després es va acabar d'organitzar al Brasil. La guàrdia esclavista tenia prohibit als negres exercitar d'una manera diferent a qualsevol treball forçat, però no es van preocupar a intervenir els seus rituals culturals. Va ser així com van idear barrejar entre la dansa i la música, i com ho van passar d'un camarada a un altre.

 

LA SAMBA

La samba es balla durant les festes i celebracions popularscom el Carnestoltes. Algunes de les versions més popularsinclouen: carioca, a Baiona, conga, mesemba, a batucada icarnival.

Per aconseguir el caràcter real de la Samba, el ballarí ha de jugar amb la noia i mostrar-se molt exuberant. Moltes deles figures usades actualment en la Samba requereixen un precís moviment de la pelvis. Aquest moviment és moltdifícil de fer-ho, però sense ell, la Samba perd tota la sevagràcia.

FUNK 

El funk carioca, funk brasiler, ball funk o funk de favela, és un estil musical nascut a Rio de Janeiro. Aquest ritme té una gran influència del hip hop, utilitzant l'estil del "Miami Bass" i la música electrònica per a les instrumentals combinats amb el rapeo de vocalització agressiva i contingut molt suggerent. La violència a les faveles i temes més hedonistes són temes freqüents en el funk carioca. Al Brasil simplement se li coneix com funk, cosa que no passa a la resta del món on se li coneix com "funk carioca" o de "ball funk". Aquest gènere actualment té seguidors tant a la joventut de les faveles com de les classes més benestants, ja sigui per les seves lletres, ritme o forma de ball (usualment és ballat en forma eròtica)